Wtf is this?: Diferència entre les revisions
De betacamp wiki
(→Produccions) |
|||
| (18 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
== Persones participants == | == Persones participants == | ||
| − | + | [[Fitxer:Foto-1.JPG|thumbnail]] | |
| − | |||
| − | + | * Javier Moreno | |
| − | + | * Erika Sanfidel | |
| − | + | * Clàudia Cullell | |
| − | + | * Quique Vergara | |
| − | + | * Neus Ruiz | |
| − | + | * Pere Royo | |
| − | + | * Jordi Domènech | |
| − | + | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | == Motivació == | |
| − | |||
| − | + | Ens interessa poder treballar sobre i amb models científics partint de preguntes que generin conflicte cognitiu en els alumnes. L'objectiu és fer preguntes que facin pensar i discutir els alumnes, aconseguint que mobilitzin els seus models explicatius previs per a interpretar fenòmens aparentment contradictoris entre si o amb experiències prèvies. | |
| + | També volem articular en el marc d'una seqüència didàctica el treball amb aquestes preguntes. | ||
| + | Treballem amb dos tipus de preguntes: | ||
| + | 1) preguntes "canari": impliquen un conflicte que es pot resoldre consensuant un model científic explicatiu. Exemple:Posem una gàbia amb un canari a dins sobre una balança. Recollim el pes que anota la balança. El canari es posa a volar dins la gàbia. Què passarà amb el pes? I si la gàbia és hermètica? I si el canari vola per sobre la gàbia? | ||
| + | 2) preguntes essencials: impliquen situacions complexes en les que, a més de models científics, cal posicionar-se mitjançant valors personals, i no tenen resposta tancada. Exemple: Existeix alguna guerra justa? | ||
| − | |||
| − | + | == Referències == | |
| − | |||
| − | + | Finkel, D. (2000). ''Dar Clase con la boca cerrada''. Publicacions Universitat de València. [[https://intranet.ebc.edu.mx/contenido/faculty/archivos/bocacerrada.pdf Recensió molt completa disponible en obert]] | |
| − | + | Mc Tighe, J., Wiggins, G. (2013). ''Essential Questions''. ASCD Books. [http://www.ascd.org/publications/books/109004/chapters/What-Makes-a-Question-Essential%A2.aspx Primer Capítol disponible en obert]. | |
| − | + | Povey, T. (2015). ''Professor Povey's Perplexing Problems''. OneWorld Book, London. [https://www.oneworld-publications.com/sites/default/files/books/extracts/Interview_questions_Ver63_Look_inside_copy.pdf Llibre disponible en obert] | |
| − | + | Alberto Villani, L. Orquiza de Carvalho (1995). Conflictos cognitivos, experimentos cualitativos y actividades didácticas. ''Enseñanza de las ciencias'', 13(3), 279-294. [[http://www.raco.cat/index.php/Ensenanza/article/view/21418/93379 Accessible en obert]] | |
| − | + | Furman, M., Barreto, M.C., Sanmartí, N. (2013). El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables. ''Educació Química EduQ'' 14,1-28.[[http://educacion.udesa.edu.ar/ciencias/wp-content/uploads/2014/04/Furman-Barreto-Pérez-y-Puig-art_cat_cast.pdf Accessible en obert]] | |
| − | + | Roca, M. (2005). Las preguntas en el proceso de enseñanza-aprendizaje de las ciencias. ''Educar'' Junio-2005, 73-80. [[http://ocw.pucv.cl/cursos-1/didactica-i/materiales-de-clases-1/03-las-preguntas-en-el-proceso-de-ensenanza-aprendizaje-de-las-ciencias Accessible en obert]] | |
| − | + | Márques, C., Roca, M. (2006) Plantear preguntas: un punto de partida para aprender ciencias. ''Revista Educación y Pedagogía'', vol. XVIII, núm. 45, 63-71 [[http://www.educaciontdf.gov.ar/feriacs/docs/FeriaCs-Preguntas%20en%20ciencias.pdf Accessible en obert]] | |
| − | |||
| − | + | == Produccions == | |
| − | |||
| − | + | '''Preguntes "canari"''': | |
| − | + | ||
| − | + | ||
| + | * A l'espai fa fred? | ||
| + | * Com et mullaràs més quan plou: si corres o si camines? | ||
| + | * Com durarà més un ninot de neu: si l'abriguem amb llana o sense l'abric? | ||
| + | * Si l'aigua és transparent, perquè veiem les cascades de color blanc? | ||
| + | * Perquè el cel des de la Terra es veu blau i des de l'espai, negre? | ||
| + | * Perquè la Lluna no cau? | ||
| + | * Perquè Saturn té anells i la Terra no? (gravetat, força centrífuga...) | ||
| + | * Perquè un nàufrag que es mor de set, es morirà abans si beu aigua de mar? (Osmosi) | ||
| + | * Perquè hi ha 100 vegades més espècies diferents d'insectes que de mamífers? | ||
| + | * Perquè tenim 5 dits? | ||
| + | * Perquè els virus com el de la grip no es poden tractar amb antibiòtics? | ||
| + | * Posem un canari a la Lluna: podrà volar? | ||
| + | * Què passaria si caiguessis per un forat que travessa en línia recta la Terra pel seu centre? | ||
| + | * Perquè quan fas el boca-a-boca a algú no el mates per intoxicació de diòxid de carboni? | ||
| + | EXEMPLE | ||
Per a refredar la sopa, bufem. Per a escalfar les mans, també. Com s'explica? | Per a refredar la sopa, bufem. Per a escalfar les mans, també. Com s'explica? | ||
| + | Respostes-Tipus que podrien donar els alumnes: | ||
| − | + | * Quan bufem amb la boca oberta, surt aire calent, amb la boca fent la U, surt aire fred (a més oclusió, més velocitat de l'aire, a més velocitat, menys pressió, i a menys pressió menys temperatura. P=T/V). | |
| + | * L'aire de la boca té la temperatura intermitja i dóna fred o calor segons si la temperatura (sopa o mans) és més alta o baixa, perquè tendeixen a equilibrar-se. (concepte de calor com a tipus d'energica i transmissió d'energia). | ||
| + | * Bufant, desplacem l'aire calent de la superfície de la sopa i l'aire fred de la superfície de les mans. Això fa que la sopa o les mans "consumeixin" calor o fred canviant la temperatura del nou aire, fins a gastar la temperatura que tenen. (Teoria cinètico-molecular i dinàmiques de partícules). | ||
| + | -Dinàmica de treball | ||
| + | : es proposa la pregunta i els alumnes la treballen en diferents etapes i agrupacions (individual, parelles i grups). En acabar, es fa una dinàmica de co i auto-avaluació, tal com es descriu a la Fitxa Adjunta, utilitzable per a totes les preguntes i que pauta els passos de la seqüència en un procés de creació del coneixement científic (observació, discussió i definició de models científics hipotètics, disseny d'experiments, avaluació de resultats). Convé mantenir la resposta oberta (no respondre si és correcta o no la solució que han trobat). Anotar els models explicatius que construeixen en un lloc visible i re-visitar-los un cop ham avançat una mica més en la matèria (al final d'una unitat didàctica o activitat llarga). | ||
| − | + | [[Fitxer:PlantillaCanari.odt|http://betacamp.cat/wiki/index.php/Fitxer:PlantillaCanari.odt]]<br /> | |
| + | |||
| + | [[Fitxer:Exemple respostes preguntes canari..odt|thumbnail]] | ||
| − | |||
| Línia 81: | Línia 93: | ||
| − | Al llarg de la teva vida, incorpores i perds àtoms que formen part del teu cos, fins al punt que al cap d'uns anys ja no queda al teu cos cap dels àtoms originals. Tu, continues | + | * Al llarg de la teva vida, incorpores i perds àtoms que formen part del teu cos, fins al punt que al cap d'uns anys ja no queda al teu cos cap dels àtoms originals. Tu, continues essent tu? |
| + | "A pesar de no conservar en nuestro cuerpo ni una molécula del cuerpo de nuestra infancia, nos consideramos la misma persona, luego se puede hablar de cierta identidad soportada por cierta información inmaterial.¿Le llamamos alma? Vale, pero entonces nada hay en contra de que un pollo tenga alma." Wagensberg, J. (2002) Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? | ||
| + | * A la vida, què predomina: la competència o la cooperació? | ||
| + | * Estem sols a l'univers? | ||
| + | * És bo per la terra que nosaltres existim? | ||
| + | * Estàs xatejant. Com pots saber si el teu interlocutor és un robot o un humà? | ||
| + | * Quin és el pes ideal? | ||
| + | * El que és natural és millor? | ||
| + | * Podem predir el futur? | ||
| + | * L'envelliment és una malaltia? | ||
| + | * Els gens són nostres, o nosaltres som dels gens? | ||
| − | A | + | * ES POT APRENDRE A APRENDRE? I APRENDRE A ENSENYAR? COM HO FARIES? ---> En un #betacamp |
| − | |||
| − | + | -Dinàmica de treball | |
| − | + | La pregunta es proposa a l'inici del trimestre. Es penja en un lloc visible de l'aula i durant el trimestre els alumnes poden penjar post-it amb idees que consideren rellevants al voltant de la pregunta. Al final del trimestre, es demana a cada alumne que individualment elabori algun producte on es posicioni personalment davant la pregunta (assaig, discurs retòric,...). | |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | La pregunta es proposa a l'inici del trimestre. Es penja en un lloc visible de l'aula i durant el trimestre els alumnes poden penjar | + | |
Al llarg del trimestre, cada alumne revisa l'evolució de les seves concepcions (abans pensava/ara penso-perquè) i les registra. | Al llarg del trimestre, cada alumne revisa l'evolució de les seves concepcions (abans pensava/ara penso-perquè) i les registra. | ||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 20:04, 3 set 2015
Persones participants[modifica]
- Javier Moreno
- Erika Sanfidel
- Clàudia Cullell
- Quique Vergara
- Neus Ruiz
- Pere Royo
- Jordi Domènech
Motivació[modifica]
Ens interessa poder treballar sobre i amb models científics partint de preguntes que generin conflicte cognitiu en els alumnes. L'objectiu és fer preguntes que facin pensar i discutir els alumnes, aconseguint que mobilitzin els seus models explicatius previs per a interpretar fenòmens aparentment contradictoris entre si o amb experiències prèvies. També volem articular en el marc d'una seqüència didàctica el treball amb aquestes preguntes.
Treballem amb dos tipus de preguntes: 1) preguntes "canari": impliquen un conflicte que es pot resoldre consensuant un model científic explicatiu. Exemple:Posem una gàbia amb un canari a dins sobre una balança. Recollim el pes que anota la balança. El canari es posa a volar dins la gàbia. Què passarà amb el pes? I si la gàbia és hermètica? I si el canari vola per sobre la gàbia? 2) preguntes essencials: impliquen situacions complexes en les que, a més de models científics, cal posicionar-se mitjançant valors personals, i no tenen resposta tancada. Exemple: Existeix alguna guerra justa?
Referències[modifica]
Finkel, D. (2000). Dar Clase con la boca cerrada. Publicacions Universitat de València. [Recensió molt completa disponible en obert]
Mc Tighe, J., Wiggins, G. (2013). Essential Questions. ASCD Books. Primer Capítol disponible en obert.
Povey, T. (2015). Professor Povey's Perplexing Problems. OneWorld Book, London. Llibre disponible en obert
Alberto Villani, L. Orquiza de Carvalho (1995). Conflictos cognitivos, experimentos cualitativos y actividades didácticas. Enseñanza de las ciencias, 13(3), 279-294. [Accessible en obert]
Furman, M., Barreto, M.C., Sanmartí, N. (2013). El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables. Educació Química EduQ 14,1-28.[Accessible en obert]
Roca, M. (2005). Las preguntas en el proceso de enseñanza-aprendizaje de las ciencias. Educar Junio-2005, 73-80. [Accessible en obert]
Márques, C., Roca, M. (2006) Plantear preguntas: un punto de partida para aprender ciencias. Revista Educación y Pedagogía, vol. XVIII, núm. 45, 63-71 [Accessible en obert]
Produccions[modifica]
Preguntes "canari":
- A l'espai fa fred?
- Com et mullaràs més quan plou: si corres o si camines?
- Com durarà més un ninot de neu: si l'abriguem amb llana o sense l'abric?
- Si l'aigua és transparent, perquè veiem les cascades de color blanc?
- Perquè el cel des de la Terra es veu blau i des de l'espai, negre?
- Perquè la Lluna no cau?
- Perquè Saturn té anells i la Terra no? (gravetat, força centrífuga...)
- Perquè un nàufrag que es mor de set, es morirà abans si beu aigua de mar? (Osmosi)
- Perquè hi ha 100 vegades més espècies diferents d'insectes que de mamífers?
- Perquè tenim 5 dits?
- Perquè els virus com el de la grip no es poden tractar amb antibiòtics?
- Posem un canari a la Lluna: podrà volar?
- Què passaria si caiguessis per un forat que travessa en línia recta la Terra pel seu centre?
- Perquè quan fas el boca-a-boca a algú no el mates per intoxicació de diòxid de carboni?
EXEMPLE
Per a refredar la sopa, bufem. Per a escalfar les mans, també. Com s'explica?
Respostes-Tipus que podrien donar els alumnes:
- Quan bufem amb la boca oberta, surt aire calent, amb la boca fent la U, surt aire fred (a més oclusió, més velocitat de l'aire, a més velocitat, menys pressió, i a menys pressió menys temperatura. P=T/V).
- L'aire de la boca té la temperatura intermitja i dóna fred o calor segons si la temperatura (sopa o mans) és més alta o baixa, perquè tendeixen a equilibrar-se. (concepte de calor com a tipus d'energica i transmissió d'energia).
- Bufant, desplacem l'aire calent de la superfície de la sopa i l'aire fred de la superfície de les mans. Això fa que la sopa o les mans "consumeixin" calor o fred canviant la temperatura del nou aire, fins a gastar la temperatura que tenen. (Teoria cinètico-molecular i dinàmiques de partícules).
-Dinàmica de treball
- es proposa la pregunta i els alumnes la treballen en diferents etapes i agrupacions (individual, parelles i grups). En acabar, es fa una dinàmica de co i auto-avaluació, tal com es descriu a la Fitxa Adjunta, utilitzable per a totes les preguntes i que pauta els passos de la seqüència en un procés de creació del coneixement científic (observació, discussió i definició de models científics hipotètics, disseny d'experiments, avaluació de resultats). Convé mantenir la resposta oberta (no respondre si és correcta o no la solució que han trobat). Anotar els models explicatius que construeixen en un lloc visible i re-visitar-los un cop ham avançat una mica més en la matèria (al final d'una unitat didàctica o activitat llarga).
Fitxer:Exemple respostes preguntes canari..odt
Preguntes essencials
- Al llarg de la teva vida, incorpores i perds àtoms que formen part del teu cos, fins al punt que al cap d'uns anys ja no queda al teu cos cap dels àtoms originals. Tu, continues essent tu?
"A pesar de no conservar en nuestro cuerpo ni una molécula del cuerpo de nuestra infancia, nos consideramos la misma persona, luego se puede hablar de cierta identidad soportada por cierta información inmaterial.¿Le llamamos alma? Vale, pero entonces nada hay en contra de que un pollo tenga alma." Wagensberg, J. (2002) Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?
- A la vida, què predomina: la competència o la cooperació?
- Estem sols a l'univers?
- És bo per la terra que nosaltres existim?
- Estàs xatejant. Com pots saber si el teu interlocutor és un robot o un humà?
- Quin és el pes ideal?
- El que és natural és millor?
- Podem predir el futur?
- L'envelliment és una malaltia?
- Els gens són nostres, o nosaltres som dels gens?
- ES POT APRENDRE A APRENDRE? I APRENDRE A ENSENYAR? COM HO FARIES? ---> En un #betacamp
-Dinàmica de treball
La pregunta es proposa a l'inici del trimestre. Es penja en un lloc visible de l'aula i durant el trimestre els alumnes poden penjar post-it amb idees que consideren rellevants al voltant de la pregunta. Al final del trimestre, es demana a cada alumne que individualment elabori algun producte on es posicioni personalment davant la pregunta (assaig, discurs retòric,...). Al llarg del trimestre, cada alumne revisa l'evolució de les seves concepcions (abans pensava/ara penso-perquè) i les registra.
